Bibliografia
BELENGUER MERCADÉ, Elisenda. Construir i recuperar la memòria, una estratègia de supervivència. A: Debat Juvenil. Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, primavera 2007, p. 30-31.
Article
Construir i recuperar la memòria, una estratègia de supervivència
En els darrers anys, s’està produint una mena de segona “Transició democràtica” al nostre país, centrada sobretot en una clara voluntat de recuperar la memòria històrica, a través de llibres, xerrades i homenatges, entre altres..., a persones que van combatre el feixisme i que sofriren la repressió. Però, un cop més, aquests esforços s’han vist estroncats per un projecte de llei de la “Memoria Histórica” el.laborat pel govern espanyol que continúa sense declarar il.legal la dictadura franquista i totes les decisions repressives del seu entramat. Deixant a part que cal reivindicar una nova llei més justa, que repari jurídica, material, i moralment a les víctimes del franquisme, res de tot això no té sentit, si no ens parem a pensar que elles van posar en perill la seva vida per combatre una injustícia i una repressió que es manté actualment en altres versions. És més, penso que totes aquelles persones que van defensar aferrissadament la II República espanyola i els seus valors front el feixisme, participarien, (algunes encara ho fan), de manera destacada en les actuals lluites contra el model capitalista actual. De fet, quasi totes les que he conegut m’han dit: “Si tornés a néixer, tornaria a fer el mateix, vam fer el que havíem de fer per defensar la pau, la llibertat i la justícia social”.Crec que prendre exemple d’aquesta fermesa ideològica, és el millor homenatge que els podem fer. “S’ha de treballar més i ens hem de posar les piles per mirar de canviar la societat, perquè el món se’n va tot a la merda, t’ho dic de veritat!” em deia la Neus Català, la coneguda supervivent del camp nazi de Ravensbrück i recent guardonada amb la Creu de St. Jordi 2005 i premiada com a “catalana de l’any 2006”.“La gent perquè tenen una casa, el cotxe i una feina, es pensen que ja ho han fet tot!” se’m queixava un dia ella mateixa en aturar-nos a parlar del moment actual. I continuava “Avui en dia, s’ha perdut molt moviment social ja que la gent no volen ni estan conscienciats”.Un dia la vaig acompanyar a una de les moltes xerrades que fa per les escoles. Allà li feren una pregunta força habitual, tot tractant-se d’una dona que ha lluitat des de petita per la llibertat i la justícia social...: "Neus, quin missatge els donaria a la joventut i a les noves generacions??". "Jo els diria que s’ha de fer més treball social i que ser jove no està renyit, no està barallat amb fer coses, estudiar i alhora gaudir i passar-s’ho bé!" els va dir la Neus a aquells noiets i noietes embadalits per la seva presència. Ràpidament m’ho vaig apuntar a la llibreta, era una idea senzilla i clara, però vaig pensar que no es podia dir res més encertat. Aquesta mena d’autoritat moral que té la Neus pel fet d’haver estat víctima de la bèstia nazi, l’ha portada a estar sempre en els moviments de dones i a ser un referent a seguir. Actualment els dóna un missatge clar: “Fa anys va haver un moviment de dones que semblava que ens havíem de menjar el món i ara estem una mica adormides..Militeu, participeu i feu-vos un lloc allà on hi ha els homes i sigueu considerades pel que feu i és tot. No us poseu ni al davant ni al darrera, sinó al costat. Nosaltres soles no farem res, hem d’anar tots junts.”. A més, per les seves circumstàncies vitals, no perd mai cap ocasió per a recordar i homenatjar a les seves companyes mortes als camps de la mort i reivindicar el paper que van jugar milers i milers de dones de tots els indrets d’Espanya davant el feixisme. De fet, ha dedicat els darrers 40 anys de la seva vida a la recuperació de la memòria històrica de les dones espanyoles que van participar a la Resistència francesa i també de les que, a més, foren deportades als camps nazis. Tota aquesta tasca ens l’ha deixat, en part, escrita en el seu propi llibre De la Resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas (1ª edició l’Eina / 2ª edició Edicions 62) que inicia amb el seu propi testimoni i que inclou una gran nombre d’entrevistes a testimonis recollits per ella mateixa, que parlen de les “oblidades” dels oblidats, és a dir de les dones espanyoles i el seu paper durant la 2ª Guerra Mundial. Una de les seves fites, com a representant espanyola del Comité Internacional de Ravensbrück, fou la d’aconseguir, en els darrers temps de la República Democràtica Alemanya, i després de 30 anys d’insistència, dedicar una cel.la de l’antiga presó del camp en honor a les espanyoles mortes a Ravensbrück. Avui en dia, aquest antic camp d’extermini dissenyat especialment per a dones i nens, es troba convertit en Museu-Memorial i en Escola Internacional per a l’estudi de la deportació en general. Darrerament i amb la força i tenacitat que la caracteritzen, la Neus també ha impulsat, juntament amb altres persones sensibilitzades amb el tema, el naixement de la nova Associació l’Amical de Ravensbrück, amb la que pretén traspassar el seu compromís i la seva lluita a les noves generacions. (www.amicalravensbruck.org). El proper mes de maig, l’Amical té prevista la celebració a Barcelona de la reunió anual del Comité Internacional de Ravensbrück, que compta amb el suport del Programa per al Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals i Participació del Govern de la Generalitat de Catalunya i de la Regidoria de Dona i Drets civils de l’Ajuntament de Barcelona.
(Breu repàs vida)
La Neus Català és filla de camperols del Priorat. En esclatar la guerra civil, organitza les JSUC del seu poble i entra a militar al PSUC per a implicar-se en la defensa de la República davant el cop d’estat feixista del 36. Enfermera de professió acabarà sent la cap sanitària d’una colònia de nens refugiats a Premià de Dalt, amb els que travessarà la frontera cap a l’exili en el mes de febrer del 39. Refugiada a França, un cop començada la 2ª Guerra Mundial, reemprendrà la lluita a la Resistència francesa amb l’organització d’un maquis. En ser denunciada, el 1943 es detinguda per la Gestapo i reclosa primer a la presó de Limoges i més tard, deportada als camps d’extermini nazi, d’on sortirà en vida gràcies evidentment a la sort però sobretot per l’esperit de lluita i l’organització, la cultura i la solidaritat entre les companyes. Des d’aleshores va continuar implicada en la lluita clandestina contra el règim franquista, portant propaganda pel partit comunista des de l’exterior i militant a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de dones de Catalunya, organitzant activitats sobretot en foment de la pau i en defensa de la infància i els drets humans. Ha dedicat els darrers anys de la seva vida a la recuperació de la memòria històrica de les dones espanyoles que van participar a la Resistència francesa i que van patir la deportació als camps nazis. Avui en dia, continúa militant al Partit dels i les Comunistes de Catalunya i és sòcia-fundadora de la Fundació Pere Ardiaca. Participa com a representant espanyola del Comité Internacional de Ravensbrück en la defensa, conservació i memòria dels camps nazis i per aquesta raó ha creat recentment una Amical nacional, l’Amical de Ravensbrück, de la que n’és la Presidenta.
Elisenda Belenguer Mercadé, historiadora
Acaba de publicar el llibre Neus Català, memòria i lluita editat per la Fundació Pere Ardiaca, que es presentarà el proper dia 1 de març del 2007, al saló d’actes de l’Ateneu Barcelonès, c/ canuda, 6 a les 1930h.
Etiquetes de comentaris: Articles