Bibliografia
BELENGUER MERCADÉ, Elisenda. Construir memòria, una estratègia de supervivència. A: Entrebastidors, revista precària de la vila d’Esplugues, febrer del 2007, p. 22.
Article
Construir memòria, una estratègia de supervivència
En els darrers anys, s’està produint una mena de segona “Transició democràtica” al nostre país, centrada sobretot en una clara voluntat de recuperar la memòria històrica, a través de llibres, xerrades i homenatges, entre altres, a persones que van combatre el feixisme i que sofriren la repressió. Però, un cop més, aquests esforços s’han vist estroncats per un projecte de llei de la “Memòria Històrica” el.laborat pel govern espanyol que continúa sense declarar il·legal la dictadura franquista i totes les decisions repressives del seu entramat. Deixant a part que cal reivindicar una nova llei més justa, que repari jurídica, material, i moralment a les víctimes del franquisme, res de tot això no té sentit, si no ens parem a pensar que elles van posar en perill la seva vida per combatre una injustícia i una repressió que es manté actualment en altres versions.
És més, penso que totes aquelles persones que van defensar aferrissadament la II República espanyola i els seus valors front el feixisme, participarien, (algunes encara ho fan), de manera destacada en les actuals lluites contra el model capitalista actual. De fet, quasi totes les que he conegut m’han dit: “Si tornés a néixer, tornaria a fer el mateix, vam fer el que havíem de fer”. Crec que prendre exemple d’aquesta fermesa ideològica, és el millor homenatge que els podem fer. “S’ha de treballar més i ens hem de posar les piles” em deia la Neus Català, la coneguda supervivent del camp nazi de Ravensbrück i recent guardonada amb la Creu de St. Jordi 2005 i premiada com a “catalana de l’any 2006”.“La gent perquè tenen una casa, el cotxe i una feina, es pensen que ja ho han fet tot!” se’m queixava un dia ella mateixa en aturar-nos a parlar del moment actual. I continuava “Avui en dia, s’ha perdut molt moviment social ja que la gent no volen ni estan conscienciats”.Un dia la vaig acompanyar a una de les moltes xerrades que fa per les escoles. Allà li feren una pregunta força habitual, tot tractant-se d’una dona que ha lluitat des de petita per la llibertat i la justícia social...: "Neus, quin missatge els donaria a la joventut i a les noves generacions??". "Jo els diria que s’ha de fer més treball social i que ser jove no està renyit, no està barallat amb fer coses i alhora gaudir i passar-s’ho bé!" els va dir la Neus a aquells noiets i noietes embadalits per la seva presència. Ràpidament m’ho vaig apuntar a la llibreta, era una idea senzilla i clara, però vaig pensar que no es podia dir res més encertat. Aquesta mena d’autoritat moral que té la Neus pel fet d’haver estat víctima de la bèstia nazi, l’ha portada a no perdre mai cap ocasió per a recordar a les seves companyes mortes als camps de la mort i reivindicar el paper que van jugar milers i milers de dones de tots els indrets d’Espanya davant el feixisme.
Actualment dóna un missatge clar a les noves generacions de dones:“Militeu, participeu i feu-vos un lloc allà on hi ha els homes i sigueu considerades pel que feu i és tot. No us poseu ni al davant ni al darrera, al costat. Nosaltres soles no farem res, hem d’anar tots junts.”.
Elisenda Belenguer
Etiquetes de comentaris: Articles