Tertúlia "Les oblidades dels oblidats" (Centelles, 2013)

Títol

Les oblidades dels oblidats

Lloc

Biblioteca de Centelles “La cooperativa”

Data

21 de febrer del 2013

Ho organitza

Grup de Dones de Centelles i Ajuntament de Centelles

Intervé

Elisenda Belenguer, historiadora i biògrafa

Text de presentació de l’acte

Sobre la Neus Català

Elisenda Belenguer, és historiadora, membre de la Fundació Pere Ardiaca i autora del llibre “Neus Català, memòria i lluita".

Aquest llibre ens aporta la intensa experiència i l’activisme polític de la Neus Català i, a més, tal com ens indica l’autora a la introducció, no ha volgut deixar al marge tots aquells aspectes que sovint són considerats poc rellevants de la vida quotidiana. És un llibre, podríem dir cuinat a foc lent, després d’hores i hores de converses, de compartir taules, cases i passejades. L’Elisenda Belenguer ha volgut aproximar-se poc a poc al personatge i compartir la quotidianitat de la Neus Català.

Autora i biografiada comparteixen un mateix objectiu, el de remarcar l’experiència històrica de les dones. La Neus Català ha estat immersa durant molts anys, quan gairebé ningú no parlava de les dones als camps de concentració nazi, a parlar d’elles i es va entossudir a difondre la memòria col·lectiva, des de la seva pròpia experiència de dona deportada a un camp de concentració arran del seu compromís polític amb les esquerres a Catalunya, on vivia, i després a França on es va exiliar. Durant més de trenta anys, amb tossuderia, amb fermesa, la Neus Català s’ha oposat al silenci a què eren condemnades les dones. 

Segur que l’Elisenda ens ho explicarà, però a mi, al llegir el llibre una de les coses que més m’ha impressionat és quan diu :“Mai no he rigut tant com quan vaig ser al camp de concentració. El riure em va salvar. Al meu costat sempre es reia. Jo sempre tenia ganes de riure, encara que em peguessin. Els trobava tan ridículs (els nazis) que m’agafaven ganes de riure. Què voleu que us digui.”

A més del riure, l’altre estratègia per sobreviure va ser la cultura, fomentar la cultura amb els pocs mitjans que tenien. I, encara una altra, l’ajuda, el suport, la solidaritat que va rebre i que va donar a d’altres dones.

Un cop alliberada, després d´un breu període de recuperació, la Neus Català continuà amb el seu compromís i activisme polític que no ha abandonat mai.

Construir memòria, memòria del que hem estat, de les dones que ens han precedit i amb les que convivim, és una eina de subsistència i una estratègia de supervivència. El llibre de l´Elisenda Belenguer té aquesta virtut.

Centelles, 21 febrer 2013

Ressò

Etiquetes de comentaris: Seguim la Memòria