Cartell de la Xerrada “Neus Català, Memòria i LLuita”

Títol

Xerrada “Neus Català, Memòria i LLuita”

Lloc

Institut Rovira-Forns de Santa Perpètua de Mogoda

Data

12 de maig del 2015

Ho organitza

Servei d’educació de l’Ajuntament de Sta Perpètua de la Moguda i el professorat de l’Institut Rovira-Forns

Intervé

Elisenda Belenguer, historiadora i biògrafa

Informació

El nom de l’Institut, I. Rovira-Forns, fa referència a dues persones nascudes a Santa Perpètua assassinades pels nazis en un dels seus camps d'extermini. El nom, per tant,  vol ser un homenatge a aquells que lluitaren contra el nazisme, el feixisme i en general contra qualsevol mena d’injustícia.

Després de la Conferència sobre Neus Català a l’Institut Rovira-Forns, l’alumne Oriol Gómez (en aquells moments, estudiant de 2n ESO) amb l’ajuda del professor Josep Maria Guiu Belmonte van escriure un article sobre la conferència, i li van afegir una entrevista a la mateixa Neus Català i a l’Elisenda Belenguer, per a la revista de l’institut, Cadena Perpètua.

L’Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda fa una aportació econòmica per l’acte de 250 euros en concepte per la intervenció d’Elisenda Belenguer. Els diners d’aquesta aportació van ser destinats a la confecció i manteniment de la pàgina web www.neuscatala.cat.

Fotografies de l'acte

Fotografies de la Xerrada “Neus Català, Memòria i LLuita” Fotografies de la Xerrada “Neus Català, Memòria i LLuita”

Bibliografia

GÓMEZ, Oriol. Conferència de l’Elisenda Belenguer sobre la figura de Neus Català, Entrevista a la Neus Català i Entrevista a l'Elisenda Belenguer. A: Revista Cadena Perpètua (revista de l’Institut Rovira-Forns), núm. 63, 2016, p. 1-6.

Portada de la Revista Cadena Perpètua núm 63 pàg 6 Revista Cadena Perpètua núm 63 pàg 1 Revista Cadena Perpètua núm 63 pàg 2 Revista Cadena Perpètua núm 63 pàg 3 Revista Cadena Perpètua núm 63 pàg 4 Revista Cadena Perpètua núm 63 pàg 5 Revista Cadena Perpètua núm 63 pàg 6

Enllaç

https://issuu.com/rovira-forns/docs/cadena_perp__tua_n__m_63_versi___on

Text de presentació de l’acte

Fragments de la intervenció d’Elisenda Belenguer en l’homenatge a la Neus Català a Santa Perpètua de la Mogoda

Institut Rovira-Forns, 12 de maig de 2015

Bona tarda a tothom!! En primer lloc voldria agrair especialment a la Maria del Mar Salvador, cap del servei d’educació de l’Ajuntament de Sta Perpètua de la Moguda i al professorat de l’Institut Rovira-Forns, la iniciativa d’haver-me convidat aquesta tarda per parlar-vos d’una dona com la Neus Català. Una dona, que com ja sabeu, està a punt de cumplir els cent anys, i que encara està preocupada, com vaig comprovar fa uns dies quan la vaig anar a veure, per informar-se bé sobre aviam a qui ha de votar, d’aquí dues setmanes, a les properes eleccions del seu poble per tal de que tot rutlli millor. Això només pot ser tractant-se d’una dona que, tot i la desídia i la desafecció política actual, encara creu en la democràcia, perquè si una cosa té clara en aquesta vida és que la llibertat, la democràcia, i els drets socials aconseguits fins ara, i que en molts moments correm el perill de perdre per sempre, s’han de conservar i conquerir amb la lluita del dia a dia. Això precisament ho va dir fa 9 anys en un acte homenatge al vostre municipi veí de Ripollet, i del qual us en volia posar un fragment, per a que, ja que la Neus no ha pogut venir, la tingueu una mica més present. “…Voldria dir que si alguna cosa he fet bé, l’he fet convençuda de que s’havia de fer la lluita sense parar, i de que si havíem d’arribar en un moment de llibertat, l’havíem de conquerir cada dia. Avui estem vivint un moment de llibertat i de democràcia, però no ens podem parar. La llibertat es conquesta per un dia, però és cada dia que l’hem de conservar”.

Us he de dir que la Neus estaria encantada de poder estar aquí entre nosaltres, amb el mateix entusiasme que veieu en el vídeo, però, com sabeu, tot i que es troba força bé, té vora 100 anys, viu tranquil.la en el Geriàtric dels Guiamets però és clar ja no pot ni li convé sortir gaire. Jo sempre l’acompanyava a tots els actes i xerrades però ara em veig amb l’obligació de fer-ho sola amb tota la responsabilitat que això em comporta.

Aquest dia l’Ajuntament de Ripollet retia un homenatge a la persona de la Neus Català en el marc de la celebració dels 75 anys de la proclamació de la II República perquè jo crec que són precisament aquells valors republicans i democràtics els que la figura de la Neus encarnava i va defensar fermament. I per què? Doncs, bàsicament només ja pels avenços que la República va representar per a la dona per primer cop a la història d’aquest país, pel que fa a drets d’igualtat, com va ser el cas del dret al vot o sufragi, per no parlar del dret al divorci o a l’avortament. Com diu la mateixa Neus: “Es va notar molta llibertat per a les dones amb l’arribada de la República. Era com haver estat en una gàbia d’ocells, que els deixen oberts i s’escampen. L’adveniment de la República per mi va significar sentir-me adulta i pendre consciència de que era responsabilitat de tots, el defensar-la”. I és que la veritat és que aquell nou règim republicà, per primera vegada escollit democràticament pel poble, s’havia de defensar, sense cap dubte, doncs, tot i que va tenir mancances, i a pesar de les crítiques i el desprestigi que se li han pogut adjudicar, puc afirmar que fou el govern més progressista que havia tingut mai Espanya fins aleshores. Amb la seva caiguda es perdia l’esperança de gaudir d’un dels intents modernitzadors més seriosos que hi ha hagut mai a Europa en relació al seu temps. Un govern que, en els períodes, en que es van poder aplicar polítiques d’esquerres, va apostar per millorar les condicions de vida de la classe treballadora, la qual es trobava en la més absoluta situació de fam i misèria. Un govern que amb el reconeixement de les organitzacions dels mateixos treballadors com a element més important per a la construcció de la democràcia, doncs va permetre una certa llibertat i força sindical. Un govern que el que va fer va ser iniciar un intent de reforma agrària amb l’urgent repartiment de les terres encara avui en dia pendent i en mans dels grans terratinents, un govern que va intentar negociar avenços pel que fa a un tema de gran actualitat com el de l’autogovern de Catalunya i un govern que va apostar per la sanitat pública i universal i per l’educació pública i laïca, allunyant-la del control secular de l’església. Però, és clar, malauradament, els rics i les classes altes, l’estament militar, l’alta jerarquia eclesiàtica, i els feixistes en general, amb el consentiment de l’Europa semidemocràtica i capitalista, no ho van voler acceptar ni permetre, doncs s’arriscaven a perdre els vells i preciats privilegis adquirits durant segles d’història.

Per això, voldria destacar, que si avui dia, després dels 40 anys de dictadura, gaudim d’una mínima democràcia, i d’una certa llibertat en molts aspectes, és gràcies a l’herència de l’esforç i compromís que van adquirir moltíssima gent com va ser el cas de la Neus Català, ja en els anys 30, lluitant per defensar aquella estimada República, altres aprofitant per fer la revolució, però si més no, tots aquells que, de les mil i una maneres, van mirar de fer tot el possible per tal d’aturar el feixisme.

Per això i com la xerrada d’avui està especialment dirigida a gent jove com vosaltres, m’agradaria, citar-vos a una escriptora jueva alemanya i antifeixista, Anna Seghers, en referència al gran paper que van jugar les dones davant del feixisme i que ella va dedicar a les dones de Ravensbrück:

“Elles són les mares i germanes de tots nosaltres Vosaltres els joves no podríeu ni estudiar ni jugar en llibertat; és més ni tan sols pot ser hauríeu nascut si aquestes dones no s’haguessin interposat entre vosaltres i el futur, un escut d’acer amb els seus cossos fràgils durant tot el temps del terror feixista".

I és que és, precisament, aquesta autoritat moral que té la Neus pel fet d’haver estat víctima de la bèstia nazi, el que l’ha va portar a estar sempre en els moviments de dones, de joves i a ser un referent a seguir. Fou precisament, en Pere Ardiaca, un dels màxims dirigents del seu partit, el PSUC, qui l’any 1946 a Tolousse la va convèncer, després de passar-hi 7 hores, de que la seva feina al partit havia de ser amb les dones. Ella, tot i que primer s’hi va resistir, ja que, en aquells moments, sentia molt recents els crits de patiment i mirades de desesperació de les seves companyes als camps, actualment, agraeix profundament, haver-li fet cas finalment al seu camarada de partit, doncs sap perfectament que el fet d’haver treballat amb les dones és el que l’ha salvada. Com diu ella mateixa: “Vaig intentar oblidar el patiment però el que m’ha obligat a recordar coses és la voluntat de recuperar la memòria dels altres”. La feina de recuperació de la memòria de les dones que ha fet des de que va sortir del camp, és a dir, el fet de parlar de les dones, a pesar dels mals records, és el que l’ha curada o l'ha salvada de la depressió o bé, d’allò de no sentir-se culpable, de cap de les maneres, per haver sobreviscut. (només faltaria, a sobre!!).

Sinó que tot parteix d’un compromís amb el que pretén traspassar la seva lluita a les noves generacions i d’unes raons que va deixar clares en el discurs de presentació de l’associació nacional de l’Amical de Ravensbrück al 2006, que ella mateixa va fundar i del que n’és la Presidenta d’honor: “Tot el que faig parteix del jurament que ens férem, en el moment de l’alliberament dels camps de la mort, totes les deportades i deportats, que mentre visquéssim, explicaríem tot el que havíem vist i sofert. Les raons són les mateixes que em van portar a defensar la República, a fer la Resistència a França i a lluitar contra el feixisme: el meu amor per la pau, la llibertat, la tolerància i la justícia social”.

Des d’aleshores, per les seves circumstàncies vitals, no perd mai cap ocasió per a recordar i homenatjar-nos a les seves companyes mortes als maleïts camps de la mort i reivindicar-nos el paper que van jugar milers i milers de dones de tots els indrets d’Espanya davant el feixisme. Per això, un dia, em va deixar clar, quan li escrivia la seva biografia que: “Jo t’explico lo meu però el que jo vaig fer no és res, és només una part del que van fer milers i milers de dones espanyoles i catalanes”.

(…)

Per últim, dir-vos, ja que sou joves, el que ella va dir en una de les moltes xerrades que ha anat fent pels Instituts. Li varen preguntar: "Neus, quin missatge els donaria a la juventut i a les noves generacions?".Ella va contestar: "Jo els diria que s’ha de fer més treball social i que ser jove no està renyit, no està barallat amb fer coses i alhora gaudir i passar-s’ho bé!". Ràpidament jo m’ho vaig apuntar a la llibreta, era una idea senzilla i clara, però vaig pensar, no es podria dir res més encertat.

Bé, Moltes gràcies, Salut i República! Quedo a la vostra disposició per a qualsevol pregunta.

Em despedeixo amb un missatge de la Neus:

“Esperem de tots vostès que continuarem engrandint el treball de la memòria democràtica, fidels als nostres ideals republicans”.

Elisenda Belenguer

Etiquetes de comentaris: