Ravensbrück, dones deportades i resistents (Ca la Dona, 2015)

Títol

Ravensbrück, dones deportades i resistents

Homenatge a la Neus Català en la IV Edició de la República Feminista a Ca la Dona

Lloc

Ca la Dona

Data

11 d’abril del 2015

Ho organitza

Ca la Dona i l’Amical de Ravensbrück

Intervé

Elisenda Belenguer, historiadora i biògrafa

Anna Sallès (professora jubilada d’Història Contemporània de la UAB i presidenta de l’Amical de Ravensbrück)

Marina Rossell (va cantar la cançó Morir a Ravensbrück)

Informació

Amb motiu del centenari de la Neus Català i en el 70è aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi, el Grup República Feminista de Ca la Dona va organitzar un acte homenatge en memòria de les dones deportades i resistents, com a reconeixement i recordatori a les dones republicanes que van ser empresonades als camps d’extermini per lluitar per les llibertats. L’acte-homenatge quedava emmarcat dins la IV edició de la República Feminista que des de Ca la Dona celebren des de fa tres edicions per commemorar el dia de la República. Un any més, el Grup de Ca la Dona, es van retrobar per reivindicar i celebrar la memòria i la genealogia de les dones que van viure la República, fent un molt especial recordatori, en aquesta edició, a la Neus Català i a totes les dones deportades.

Durant el decurs de l’acte, es va poder gaudir de l’ Exposició: “Les dones a Ravensbrück”, cedida per l’Amical de Ravensbrück.

A la cloenda de l’acte vam comptar amb la maga Glòria Roig i un aperitiu Republicà.

Fotografies de l'acte

Text de presentació de l’acte

Intervenció d’Elisenda Belenguer en l’Homenatge a la Neus Català

Dones deportades i resistents dins la IV Edició de la República Feminista a Ca la Dona. 11 d’abril del 2015.

Bon dia a totes! En primer lloc, voldria agrair-li a l’Alicia Oliver i a la resta del grup de Ca la Dona, haver-me convidat en una data tant important com avui, en la que fem un triple homenatge, en femení; per una banda, reivindicant a la nostra estimada República, per l’altra, homenatjant a una gran dona amb noms i cognoms, com és la Neus Català i Pallejà, i amb ella, a totes les dones que van lluitar contra el feixisme en defensa de la llibertat, la justícia social i la democràcia. No és tampoc casualitat que la imatge al·legòrica del règim democràtic per excel·lència, com és la República, tingui també cos de dona i simbolitzi la llibertat, la fraternitat i la igualtat, que realment, va significar, per a les dones del nostre país, l’arribada de la II República Espanyola. Com diu la mateixa Neus: “Es va notar molta llibertat per a les dones. Era com haver estat en una gàbia d’ocells, que els deixen oberts i s’escampen. L’adveniment de la República per mi va significar sentir-me adulta i prendre consciència de que era responsabilitat de tots, el defensar-la”. Per això, la Neus estaria encantada de poder estar aquí entre nosaltres, en aquest homenatge a la República feminista, però, com sabeu, tot i que es troba força bé, té vora 100 anys, viu tranquil·la en el Geriàtric dels Guiamets però no pot ni li convé sortir gaire. De fet, aquests últims anys, en les meves visites, quan la Neus ja no podia organitzar res per ella mateixa, encara em dèia: “Aquest any hem d’organitzar, pels voltants del 8 de març, una gran mobilització de dones!! M’has d’ajudar,ho hem de fer!”. Jo no sabia com contestar-li, ni què fer per complaure-la o per ajudar-la a complir el seu desig, per això, per mi és un honor poder representar-la avui en la celebració d’aquest acte tan feminista al costat de totes vosaltres i de l’Anna Sallés, la Marina Rossell i la resta de membres de l’Amical de Ravensbrück que ens acompanyen. I és que si la Neus hagués pogut venir, no pararia d’explicar-me pel camí, en saber que venia aquí, els grans moviments de dones que hi va haver durant els anys de la transició i els anys 80, en els que ella també hi participava. Ella, sempre recorda com baixaven aquells centenars o milers de dones per les Rambles en manifestació i es plantaven davant del Bisbat amb la reivindicació dels grans temes del moment com la despenalització de l’adulteri, el dret al divorci o el dret al propi cos i a l’avortament, i cridant aquells famosos eslògans de: “Quién quiera hijos no deseados que los críe el obispado” o “Si el Papa estuviera preñado el aborto sería sagrado”. També, n’estic segura, que m’explicaria feliç i contenta, la gran mobilització de dones que va sorgir també per denunciar l’entrada d’Espanya a la OTAN i com riuria explicant-m’ho amb les seves pròpies paraules: “Aquelles 8000 o 10000 dones que vam sortir de la Plaça Universitat i que tallàvem la circulació i anàvem fins al Govern militar, ens abalançàvem en aquella valla i cridàvem allò de: "Volem la terra verda, militares a la mierda!". I és que és, precisament, aquesta autoritat moral que té la Neus pel fet d’haver estat víctima de la bèstia nazi, l’ha que l’ha va portar a estar sempre en els moviments de dones i a ser un referent a seguir. Fou precisament, en Pere Ardiaca, un dels màxims dirigents del seu partit, el PSUC, qui l’any 1946 a Tolousse la va convèncer, després de passar-hi 7 hores, de que la seva feina al partit havia de ser amb les dones. Ella, tot i que primer s’hi va resistir, ja que, en aquells moments, sentia molt recents els crits de patiment i mirades de desesperació de les seves companyes als camps, actualment, agraeix profundament, haver-li fet cas finalment al seu camarada de partit, doncs sap perfectament que el fet d’haver treballat amb les dones és el que l’ha salvada. Com diu ella mateixa: “Vaig intentar oblidar el patiment però el que m’ha obligat a recordar coses és la voluntat de recuperar la memòria dels altres”. La feina de recuperació de la memòria de les dones que ha fet des de que va sortir del camp, és a dir, el fet de parlar de les dones, a pesar dels mals records, és el que l’ha curada o l'ha salvada de la depressió o bé, d’allò de no sentir-se culpable, de cap de les maneres, per haver sobreviscut.

Sinó que tot parteix d’un compromís amb el que pretén traspassar la seva lluita a les noves generacions i d’unes raons que va deixar clares en el discurs de presentació de l’Amical de Ravensbrück al 2006, que ella mateixa va fundar i del que n’és la Presidenta d’honor: “Tot el que faig parteix del jurament que ens férem, en el moment de l’alliberament dels camps de la mort, totes les deportades i deportats, que mentre visquéssim, explicaríem tot el que havíem vist i sofert. Les raons són les mateixes que em van portar a defensar la República, a fer la Resistència a França i a lluitar contra el feixisme: el meu amor per la pau, la llibertat, la tolerància i la justícia social”.

Des d’aleshores, per les seves circumstàncies vitals, no perd mai cap ocasió per a recordar i homenatjar-nos a les seves companyes mortes als maleïts camps de la mort i reivindicar-nos el paper que van jugar milers i milers de dones de tots els indrets d’Espanya davant el feixisme. Per això, un dia, em va deixar clar que: “Jo t’explico lo meu però el que jo vaig fer no és res, és només una part del que van fer milers i milers de dones espanyoles i catalanes”.

Tota una vida, la de la Neus, plena d’experiències, algunes de molt dures i d'altres de molt alegres i plenes d'humanitat. Una de les més interessants, i que, per trobar-nos aquí, vull destacar, abans que res, va ser aquell fet de que la Neus va conèixer el significat del dia internacional de la dona treballadora, el 8 de març, al mateix camp d'extermini. Aquell dia, el 8 de març del 1944, i quan ja portava un mes a Ravensbrück, a ella i a les seves companyes, els van sorprendre quatre avions soviètics que, durant mitja hora, van estar sobrevolant el camp i dibuixant aquella data al cel (“fent esses o vuits”), com a mostra de solidaritat amb les presoneres. Aquell dia va ser molt important per a la Neus i les seves companyes ja que es van adonar que els aliats i els soviètics no les havien oblidat i es van sentir lliures, per uns instant; eren esclaves però allò va ser un gran alè d’esperança per a sortir-ne vives.

Però el que està clar, és que la seva vida, des dels inicis, ja està impregnada de lluita i de feminisme, doncs, només amb 14 anys, aquella Neus, joveneta, protagonitzava una vaga al camp quan tocava anar al jornal per a esperonar el raïm per tal d’equiparar el seu sou amb el dels homes, fita que evidentment ella va aconseguir plantant-se davant del patró.

(…)

Avui, la Neus, gràcies a que va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2005 i amb la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya aquest mateix any 2015 i amb la medalla al mèrit cívic de l’Ajuntament de Barcelona i premiada com a “catalana de l’any 2006” per votació popular, així com d’altres reconeixements i homenatges com aquest, crec, que ha aconseguit per fi un gran i merescut reconeixement públic i col·lectiu que ella sempre dedica especialment a les seves companyes mortes i víctimes dels maleïts camps de la mort i que nosaltres, jo i vosaltres, crec que ens és un deure de preservar. De fet, actes com aquest, o bé els llibres que ja hi ha escrits sobre la seva figura com el de La dona antifeixista a Europa de la Mar Trallero o la novel·la Un Cel de plom de Carme Martí, així com la feina de l’Amical o el fet de que la Generalitat de Catalunya hagi declarat l’Any Neus Català, crec que ja en són un bon començament.

I com diria la Neus, en els moments més tràgics: “Mentre hi ha vida, hi ha esperança i hi ha motius per a seguir lluitant”.

Moltes gràcies,

Salut i VISCA la República feminista!!

Elisenda Belenguer

Etiquetes de comentaris: Actes d'homenatge, Any Neus Català, Seguim la Memòria